Es considera que una persona té baixa visió quan té una limitació visual que li dificulta o impedeix la realització d'una o diverses tasques de la vida.

S'anomena Baixa Visió a una gran limitació visual, tan en quantitat comen qualitat, produïda per diferents patologies que generalment s'associena l'edat tot i que en alguns casos, generalment en persones que pateixen DIABETIS, ho podem trobar en persones més joves.La major expectativa de vida així com els avenços de la cirurgia, fa quemolts pacients puguin mantenir unes restes visuals mínimes, que d'altrabanda, poden ser adequadament aprofitades amb l'ajut d'un òpticoptometrista especialitzat en baixa visió.

Pacients amb o sense malalties associades (albinisme, diabetis, cataractes no operables, casos secundaris a cirurgies oculars..) que no ultrapassen una visió de 3/10, amb un camp visual reduït i/o alterat especialment i/o amb una pèrdua de contrast molt important. Les patologies oculars que acostumen a necessitar de l'ajuda d'aquesta especialitat són la DEGENERACIÓ MACULAR ASSOCIADA A L'EDAT, la RETINOSI PIGMENTÀRIA, la RETINOPATIA DIABÈTICA i alguns casos de CATARACTES. Al nostre país es calcula que més de 2 milions de persones estan afectades de BAIXA VISIÓ i només un 5% són atesos professionalment.

La primera conseqüència és una gran dificultat en poder realitzar les activitats diàries habituals, aspecte que condiciona l'autonomia i independència de la persona disminuint notablement la seva qualitat de vida. Aprofitant la resta visual que encara li pot quedar al pacient fent servir ajuts específics, en forma d'aparells òptics especialment dissenyats i també assessorant en un canvi als hàbits visuals, amb la finalitat de col·laborar a no perdre totalment moltes de les activitats diàries i quotidianes que fins el moment s'havien fet de forma natural. Amb això es pot aconseguir l'únic objectiu de la baixa visió: millorar la qualitat de vida dels afectats.