L'optometria és la ciència que estudia el sistema visual, les seves alteracions no patològiques i els tractaments òptics i optomètrics, així com també les normes de salut i higiene visual.

Problemes visuals més freqüents.

ASTIGMATISME

És l'error refractiu que provoca que cada imatge visualitzada no generi únicament una imatge a la retina sinó al menys dues de separades entre si una certa distància produint una visió borrosa i distorsionada.

Aquesta falta pot ser contrarestada amb un esforç acomodatiu de l'ull provocant molèsties com mal de cap, picor d'ulls...

Aquestes dues imatges acostumen a ser provocades per una diferència en els radis de la còrnia. Una còrnia astígmata té una forma semblant a la d'una pilota de rugby, mentre que una còrnia normal és mes semblant a una pilota de futbol.

Aquest problema acostuma a anar associat a miopies o hipermetropies, acostuma a ser congènit i no evoluciona a pitjor amb l'edat.

La forma irregular de la còrnia provoca dos focus a la retina que produeixen una visió borrosa.

Les lents tòriques compensen aquest error refractiu creant un sol punt focal a la retina, és a dir, creant una visió mes nítida.

LA HIPERMETROPIA

Tots coneixem molt bé el terme de Miopia. Doncs bé, avui parlarem del terme o condició que representaria l'antítesi de la Miopia: la hipermetropia.

El primer que ens cal és descriure el funcionament de l'ull com a sistema òptic. Una simplificació, que com a tal no deixa de ser inexacta, però prou entenedora, sorgeix de comparar l'ull amb una màquina fotogràfica rèflex. Quan fem una fotografia, la llum que surt de l'objecte d'interès passa a través de les lents òptiques de la màquina i forma una imatge sobre el negatiu que es troba al fons de l'aparell. La pel·lícula s'impressiona i del seu revelat en sortirà la reproducció de l'objecte que hem fotografiat. A l'ull passa una cosa molt similar, la llum que surt dels objectes que mirem passa a través de les lents de l'ull i de la pupil·la fins a formar una imatge petita i invertida sobre la retina.

Les lents més importants de l'ull són la còrnia i el cristal·lí. El cristal·lí és una petita lent molt flexible que es troba dins de l'ull i és el que ens permet de variar la distància d'enfocament. Novament, com en el cas d'una màquina fotogràfica, l'ull ha de ser capaç d'adequar el seu enfocament a la distància de l'objecte. En condicions normals, l'ull es troba perfectament enfocat en visió de lluny amb el cristal·lí en una posició totalment relaxada. Si l'ull és lleugerament més curt del compte la imatge es difumina. Aquesta condició es coneix amb el nom d'hipermetropia. Aleshores, per tal de tornar a enfocar la imatge, cal que el cristal·lí faci l'esforç de variar la seva forma i enfocar la imatge a la retina. Quan som molt joves, el cristal·lí és molt flexible, i per tant pot variar la seva forma amb una gran facilitat de manera que molta gent hipermetrop aconsegueix una visió prou satisfactòria a qualsevol distància. Però a mesura que l'hipermetrop es va fent gran el cristal·lí es va endurint i va essent més difícil de moure. Això provoca que si bé encara li és possible enfocar correctament en visió llunyana, ja no pot fer-ho en condicions de visió propera. Per tant al contrari que la miopia, la hipermetropia provoca problemes principalment en la visió propera.

Les persones que presenten hipermetropia són persones que s'han caracteritzat sempre per una visió de lluny excel·lent, i que a mesura que es van fent grans comencen a tenir problemes en visió propera. Els símptomes més freqüents són: visió borrosa de prop, mal de cap frontal, ulls vermells, dificultats de concentració, coïssor d'ulls, cansament generalitzat quan es llegeix, ...

En el cas dels escolars és important detectar-la i corregir-la per tal de no interferir en les tasques escolars. L'edat d'aparició i el nivell d'aquestes molèsties es troben en funció del grau d'hipermetropia que presenti cada persona. Les opcions de tractament són fonamentalment ulleres, per a tot ús o només per a visió propera, i les lents de contacte.

MIOPIA

L'ull miop, és un ull constantment enfocat per veure bé els objectes propers, però completament incapaç d'enfocar bé objectes allunyats.

L'ull és un petit enginy òptic de gran precisió que es pot assimilar, salvant totes les distàncies, a una màquina fotogràfica. L'ull es troba compost per unes petites lents que tenen com a objectiu la formació d'una imatge del món real a la retina. Si la longitud de l'ull i les característiques de les seves lents s'ajusten a la perfecció, la imatge es forma nítida i clara. Altrament, la imatge apareixerà al fons de l'ull (la retina) borrosa i lleugerament distorsionada. L'ull miop és un ull constantment enfocat per veure bé els objectes propers, però completament incapaç d'enfocar correctament objectes allunyats sense l'ajut d'unes lents compensadores.

Quan expliquem què és la miopia ens sorgeix una pregunta inevitable: la miopia és un problema actual, d'aparició recent' la resposta a aquesta pregunta no és fàcil.

En diversos estudis s'observa clarament que a mesura que el nivell d'estudis augmenta, ho fa també la incidència de la miopia. Tenint en compte que el nivell de formació de la nostra societat ha augmentat de forma extraordinària durant els últims anys, sembla lògic pensar que cada cop són més els que pateixen aquest problema visual.

Què podem fer davant la miopia:

1- Mirar de compensar-ne els efectes: podem utilitzar ulleres o lents de contacte per tal de retornar a la imatge retiniana la claredat perduda i senzillament anar actualitzant la graduació a mesura que la miopia augmenti.

2- Eliminar el problema, ja sigui amb cirurgia refractiva, o amb ortoqueratologia.

Atacar el problema abans que aquest aparegui: prevenció. És en aquest camp en el que alguns òptics-optometristes estem disposats a apostar amb força i d'eines no ens en falten: controls visuals per tal de detectar els canvis que precedeixen a l'aparició de la miopia i tractar-los a temps. Tècniques de teràpia visual. Ergonomia i higiene visual, ...

PRESBÍCIA


La Presbícia està causada per un envelliment i enduriment natural del cristal.lí, una lent transparent que tenim a la part anterior de l'ull que té com a funció la de focalitzar a la retina els rajos de llum. A partir dels 40 anys, i d'una forma gradual, el cristal.lí perd elasticitat, el control del múscul ciliar disminueix i s'incrementa la dificultat per enfocar objectes en visió propera. A part de la visió borrosa, també pot apareixer esgotament visual i l'allunyament del text quan anem a llegir.

Ambliopia (ull gandul)

Segur que tothom ha sentit a dir que hi ha persones que tenen un ull gandul. El nom tècnic d'ull gandul és AMBLIOPIA. La seva definició és: una disminució de l'agudesa visual que no millora amb lents oftàlmiques.

L'ambliopia apareix durant el desenvolupament del nen i és, generalment, monocular, és a dir, afecta a un sol ull. Aquest ull, com a resultat d'un defecte refractiu compensat massa tard o a una desviació manifesta (estrabisme), no envia al cervell una informació de qualitat adequada. Aleshores, degut a una estimulació inadequada de les neurones del cervell encarregades del processament de la informació visual encara que es corregeixi la causa originària (defecte refractiu o desviació) la visió del nen no assoleix el 100% de forma immediata.

El nen que presenta una ambliopia d'un ull no acostuma a queixar-se i, normalment, no es detecta fins que es fa una revisió optomètrica, ja que l'altre ull li proporciona una visió acceptable per a la seva vida diària. Amb una detecció relativament fàcil, fins i tot en nens molt petits, l'ambliopia es pot corregir en la majoria dels casos. L'èxit dels resultats millora com abans es detecti aquest problema.

El tractament consisteix en utilitzar diferents tècniques, soles o combinades, depenent del tipus d'ambliopia. La més coneguda és la oclusió, que en la majoria de casos està combinada amb l'ús d'unes ulleres. Un tractament molt efectiu és la Teràpia Visual, que per aquesta problemàtica consistiria en exercicis d'estimulació de l'agudesa visual en l'ull afectat, en una primera fase i exercicis destinats a incorporar l'ull ambliop a la coordinació binocular en una segona. Només en el cas d'una ambliopia orgànica (quan la causa és de tipus patològic) haurem de recorre a un tractament mèdic.

A l'escola, els nens utilitzen el seu sistema visual constantment, i és necessari que aquest funcioni correctament per tal que el seu procés aprenentatge no quedi alterat.

Els resultats del tractament en pacients molt joves són espectaculars, mentre que a partir de l'adolescència es necessita molt treball per trobar una millora significativa de l'agudesa visual.

Com a reflexió final podem dir que l'ambliopia és un problema visual important, però fàcil de detectar en una revisió visual i que el secret de l'èxit de la rehabilitació visual es suporta en dos pilars fonamentals: la detecció precoç (com abans millor) i la combinació de tractaments adequada.

BONS HÀBITS

Obtenir un millor rendiment en les nostres tasques té molt a veure amb els hàbits que tenim per dur-les a terme.

Anem a l'escola, passem llargues estones davant l'ordinador, la televisió o la consola... Aquestes només són una petita mostra de les tasques que diàriament duem a terme. En totes elles la visió hi juga un paper clau, tot i que moltes vegades no ens n'adonem, per això, que aquesta sigui correcta o que li facilitem els mitjans fa que pugui actuar de la manera més eficient i eficaç possible, i per tant, que aconseguim amb més o menys facilitat els objectius que ens hàgim marcat.

Per tant, és molt aconsellable primer de tot fer revisions optomètriques periòdiques per conèixer que el nostre sistema visual treballa correctament i, després saber què podem fer per facilitar que els condicionants externs també actuïn de manera favorable. Així ens assegurem que podrem concentrar-nos realment amb allò que volem dur a terme, i per tant gaudir de menys impediments per assolir un bon resultat.

Ens pot servir de guia tenir en compte:

  1. Quines són les demandes que implica la tasca, les característiques de la visió de la persona implicada i les condicions de l'entorn que tindrem. Hem de recordar que algunes vegades ens trobem davant d'abandonament de tasques per problemes visuals com: veure ombres o doble quan llegim, perdre's amb facilitat, que les paraules s'amunteguin... Controlar i dur a terme el tractament més adient, quan sigui necessari, evitarà aquests problemes posteriorment.
  2. La il·luminació és important tant a nivell de quantitat com de qualitat. Algunes de les característiques més destacables d'aquesta serien:
    • És bàsic que hi hagi llum focalitzada en l'espai que estem treballant, però també en la resta de l'habitació, així afavorim la consciència d'altres objectes en el nostre camp visual perifèric.
    • En el cas de la llum focalitzada s'ha de tenir en compte d'on ve perquè aquesta no ens faci ombra, sobretot quan volem escriure, de manera que el més correcte és que la llum arribi per la part contrària a la mà que utilitzem per escriure.
    • El nivell d'il.luminació ha de ser correcte, sinò la nostra tasca pot esdevenir més dificultosa.
    • S'ha d'anar alerta amb els reflexes i l'enlluernament, no només quan utilitzem pantalles que és quan aquest efecte és més evident, sinó també a l'hora de llegir i escriure.
    • El color de la llum amb la qual treballem també és un factor a tenir en compte depenent de la feina que ens disposem a realitzar.
  3. La distància a la qual realitzem les tasques no ens sembla important, però si provem de llegir un llibre a uns 20 cm o a uns 35-40 cm segurament podrem veure la diferència en el resultat. Per saber la distància correcta sempre s'ha de tenir en compte altres agents:
    • Per veure la televisió la mida de la pantalla és un factor important, però hem de comptar que entre 3 i 4 metres és el més habitual. En qualsevol cas, la pantalla sempre és una característica que hi té molt a veure.
    • Per les tasques de prop dependrà de l'alçada de la persona. Una bona aproximació és posant el colze sobre la taula amb el braç plegat cap amunt i la ma estirada. Allà on acabin les puntes dels dits és la posició idònia de la barbeta.
    • En una distància intermitja, com és el cas dels ordinadors, s'aconsella treballar a uns 50-60 cm.
  4. La posició del cos també té un paper important. Cal seure amb l'esquena recta i els peus plans a terra, de manera que les cames quedin en una posició de 90 graus, mai estirat, ni amb les cames a sobre la cadira o creuades.
  5. Directament relacionat amb la posició hi ha les característiques del mobiliari de treball. Seure correctament ens ho facilita tenir una cadira que s'adapti a l'alçada de les cames i que el seu respatller pugui inclinar-se entre 15 i 20 graus. L'alçada de la taula i que aquesta es pugui inclinar també és important.
  6. Quan fem un treball continuat en visió propera és recomanable fer pauses sovint, més o menys cada mitja hora, mirant ben lluny durant 1 o 2 minuts per relaxar el sistema visual.

Aquí tenim, només, un petit recordatori de coses que podem tenir en compte per afavorir les tasques a realitzar, i a partir d'aquí és important prendre precaucions davant d'hàbits creixents pel que fa a postures, distàncies, hores seguides davant la pantalla, l'ús de cònsoles,...