| Teràpia visual i aprenentatge |
 |
 |
|
Més del 80% de la informació que els nens reben a l’escola els arriba a través dels ulls. Per aquest motiu, un bon estat dels conductes visuals és essencial perquè els alumnes puguin desenvolupar el seu aprenentatge d’una forma correcta. La miopia, l’astigmatisme, la hipermetropia i l’anisometropia reben un tractament adequat amb ulleres o lents de contacte. Però existeixen altres disfuncions visuals que no se solucionen amb vidres, sinó que requereixen un entrenament de la vista: la teràpia visual.Llegir, escriure, treballar amb l’ordinador i mirar la televisió són activitats que ocupen bona part del temps i que tenen com a principal requisit una bona capacitat per a veure-hi en distància curta. El nostre sistema visual està preparat per a veure-hi molt bé de lluny amb la mínima despesa energètica, en canvi, durant les últimes dècades hem invertit aquesta demanda i fem treballar als nostres ulls durant moltes hores en distància curta. Aquest canvi tant radical ha generat l’aparició de nou problemes visuals, ja que el nostre sistema visual no ha tingut temps d’adaptar-se.Un dels principals trastorns que pot patir un nen i que pot afectar negativament al seu rendiment escolar és la deficiència en la motilitat ocular. Llegir no és mes que una successió de fixacions i salts sobre un determinat grup de lletres i això requereix unes habilitats de moviment precís i coordinament dels ulls que han de ser excel·lents. D’altra banda, en alguns casos els nens són introduïts a la lectura abans de que aquesta motilitat ocular estigui desenvolupada. Es tracta d’una habilitat apresa, no innata, i el nen l’aprèn si té l’experiència adequada. Si intentem introduir a un nen en la lectura sense que domini encara la capacitat de moure els ulls d’una manera precisa pot tenir dificultats per aprendre a llegir i, mes tard, per aprendre tot allò que se li doni per escrit.Un altre trastorn de la visió força freqüent és l’anomalia en la coordinació entre els dos ulls. Aquestes anomalies binoculars poden ser tant per excés (excés de convergència entre els dos ulls) com per defecte (insuficiència de convergència). Un nen amb disfuncions binoculars, quan llegeix ha de fer un esforç tan gran per aconseguir que els dos ulls estiguin mirant al mateix punt del text que li falta energia per intentar comprendre el què llegeix.Finalment, un nen pot patir un trastorn important en la seva capacitat d’enfocament tant en distància llunyana com propera. En el cas de disfuncions en el sistema acomodatiu també ens podem trobar que siguin degut per excés (excés acomodatiu que compromet la visió llunyana) o per defecte ( insuficiència acomodativa, el nen li costa enfocar el text de visió propera). Sovint pressuposem que els nens no tenen cap problema per enfocar en distància curta i en moltes revisions visuals només s’examina la visió llunyana, ignorant que el nen passa moltes hores treballant en visió propera i que cal mirar si funciona correctament. En cas de dificultats, aquest seria un altra problema que només es pot resoldre amb teràpia visual.Com podem detectar si un nen té problemes visuals?Els nens amb una baixa velocitat lectora o amb dificultats per a comprendre el que llegeixen poden estar patint algun tipus de trastorn que afecti negativament el seu rendiment escolar. Els nens que se salten línies al llegir, que repeteixen paraules, que es freguen els ulls, que tenen els ulls vermellosos o molt humits, els nens que s’inclinen al llegir, els que es tapen un ull o que es queixen de mal de cap, ... poden tenir amagada alguna anomalia visual susceptible de ser tractada amb la teràpia visual.Des de centreÒpticdelbages recomanem actuar amb prevenció enlloc d’esperar que hi hagin símptomes i és per aquest motiu que recomanem revisions anuals a partir dels 3 anys.
|
